Sotscategories
Oferta de planter. Producte estacional.
Enciam d’hivern molt rústic que suporta temperatures de fins a -13 ºC. De fulles arrodonides, amb pigmentació vermellosa a les puntes, fa un cabdell mig obert i té molt poc tronxo.
El tomàquet verd o tomàquet de marge és un tomàquet ple, rodó que manté el color verd fins i tot un cop madurat. De gust molt dolç ideal per a salses diferents.
Enciam llarg d’hivern, de fulles llargues i cruixents. Fa un cabdell obert que si es vol blanquejar s’ha de lligar. És gustós i té especial interès ja que és molt resistent al pugó.
Ceba en forma de cor de mida mitjana, de carn i pell blanca i gust dolç, que té una bona conservació un cop collida. Varietat molt apreciada a ses Illes i al litoral Mediterrani.
Tipus cacauet, és molt dolça i tota massissa. Fruit oblong, el·líptic, de color taronja amb línies longitudinals de color crema. Pes mig: 3 kg. Pell molt fina.
Varietat d’enciam llarg, d’aparença molt similar al romà però puja amb tres ulls ben marcats. Es sembrava al secà quan s’entrecavava la patata. Amb fulles elíptiques i de color verd clar i de textura molt cruixent i gustosa.
Carbassa de color verd no comestible. S’usa per a fer esponges o fregalls amb les fibres interiors, un cop madura i seca. Li agrada tenir per on enfilar-se.
Col de fulles, tradicionalment cultivada per alimentar al bestiar, tot i que també s'ha usat per al consum humà, sobretot les fulles tendres per a fer col amb patata i cansalada.
Col de fulles esparses verdes i primes que van creixent al llarg d’un troc gruixut que acaba amb un cabell petit. Tradicionalment s’utilitza per cuinar el baieton, nom que al Moianès es dóna a la col i patata xafades.
Arrel de color blanc i gust dolç, que abans de l’arribada de la pastanaga era molt consumida a Catalunya. Li agraden els sòls arenosos i magres. Es cuina bullida, o en estofats.
Carbassa de mida mitjana i color verd fosc per fora. La carn no és massa gustosa, però fa unes llavors sense closca, que s’usen per a menjar crues o torrades amb sal, ja que no cal pelar-les.
Ceba de bulb aplanat, més ample que alt, amb un característic color morat que li dóna nom. Una mica coent, sobretot si es fa en secà. Varietat per a menjar seca, tot i que té una conservació baixa.
Varietat de carbassa de les de torrar. Fruits grans i acostellats, de color marró ataronjat. La carn és molt taronja i gustosa, i la seva textura que no es desfà la fa ideal per a fer estofats o al forn. Molt bona conservació post-collita.
Varietat de mata restrera mab fruits petits, amb forma de pinyó, amb la pell de color verd i llisa. La polpa és de color crema i pell poc gruixuda. Dolç i amb textura suau. Es cull quan la panxa grogueja.
Síndria rústica, de llavor grossa i pell gruixuda de color verd fosc. Varietat molt rústica, ben adaptada a les condicions del Bages, fins i tot en secà. Fruits rodons de mida mitjana molt gustosa.
Fruit d’uns 2 cm de diàmetre, de color groc taronjós, semblant a un tomàquet, de gust dolç i àcid. Conegut també com a tomàquet d’hivern.
Tomaquet buit per dins i de pell llisa. de forma allargada, tipus pera, de mida petita i color rosa. Ideal per a posar a les amanides i menjar cru.
Varietat molt productiva de pebrot petit i cohent, que a mida que madura passa pels colors groc, morat i vermell, com els colors de la bandera republicana.
De forma rodona, acostellada, de mida gran, color verd clar i carn d’un taronja molt viu que li dona nom. Tradicionalment es cuina com a carbassa de torrar, adient per a fer al forn o a la brasa.
Durant la primera meitat del S.XX es cultivava per alimentar al bestiar, per la seva rusticitat, producció i contingut en proteïna. Pel consum humà es pot menjar el gra tendre. Planta que ajuda a millorar el sòl, ideal com adob en verd.
Varietat de coriandre de gra marró, del que reb el nom. Planta anual de la familia del julivert, molt aromàtica. S’usen les fulles fresques per a aromatitzar les plats. El cultiu aguanta el fred i necessita poca aigua.
De cicle curt per a consum animal, tradiconalment sembrat després de la sega del cereal. Té un gra vitri, quadrat, de color vermell fosc.
Varietat que té un gra vitri, de color groc amb ombres vermelloses. S’ha conservat típicament per al consum animal.
Tomàquet molt buit, de mida gran i forma quadrada i color vermell rosat. Té 4 costelles molt marcades que tenen una forma molt característica que li dona nom a la varietat.
Molt apreciada perquè suca molt i té un bon rendiment fent 7-8 tomàquets per ramell. És bo collir-los quan un dels fruits del ramell té un primer pic vermell. Tomàquet de mida gran, de color vermell rosat, molt apagat.
Síndria especial per a fer-ne de confitura. Varietat de fruits rodons, ratllats, de carn blanca i llavors marró, és un cultiu molt sofert, que necessita poques cures. Té una conservació post-collita molt llarga.
Varietat de pebrot bitxo molt productiva. Els fruits són vermells i allargats, de pell molt fina, d’uns 5-8 cm de longitud.Tot i ser un pebrot bitxo, té una picantor suau, ideal per a donar un extra de sabor als saltejats de verdures.