De gran calibre, de fulla ample i arrissada. Si li toca el fred perd amargor i fibrositat. Es sembra a finals de juliol en clima temperat, tot i que és força resitent a l’espigat.
Varietat de mata alta per a consum en sec. Mongeta de gra blanc i gros, de fàcil cocció. És típic sembrar-la el 29 de juny, d’aquí el seu nom.
Enciam de mida mitjana, amb les puntes de les fulles morades, de textura fina i delicada. Varietat d’hivern, resistent al fred. No cal lligar-lo. Molt gustós.
Mongeta de mata alta, de tavella gespiada verda i vermella. La grana, per a menjar seca, és de color beige, i té molt bona consevació post-collita.
Mongeta per a menjar en sec, de color blanc, petita i allargada, un xic arronyonada. Planta de mata alta molt productiva, de cicle llarg, ideal per a fer en clima temperat.
Espinac de fulla petita i angulosa, d’un verd fosc, que suporta les baixes temperaturas dels hiverns més rigurosos del Pirineu.
Varietat rústica de tavella llarga, (6-8 granes) ben adaptada a les condicions edafoclimàtiques de la zona d’origen.
Planta de port erecte, d’entre 20-25 cm d’alçada de fulla ampla, varietat procedent d’Itàlia ideal per a fer salses i cuinats.
Varietat d’estiu, de mida petita i textura mantegosa. Té un cabdell petit, de fulles ovalades i fines de color verd clar.
Enciam d’hivern molt rústic que suporta temperatures de fins a -13 ºC. De fulles arrodonides, amb pigmentació vermellosa a les puntes, fa un cabdell mig obert i té molt poc tronxo.
El tomàquet verd o tomàquet de marge és un tomàquet ple, rodó que manté el color verd fins i tot un cop madurat. De gust molt dolç ideal per a salses diferents.
Els melons de guardar o melons d’hivern, es cullen al agost-setembre i es conserven fins a finals d’hivern (febrer), sense necessitat de refrigeració.
Tomàquet ple, de mida mitja-petita, bona producció i amb poques incidències sanitàries. El seu nom bé dels seus 4 locis, que un cop obert el tomàquet per la meitat fan forma de creu.
És de cicle llarg. Molt frondosa i productiva. És poc pelluda i poc farinosa. Color de la beina verd amb un gra petit i de color morat molt fosc.
Tomàquet ple, de mida gran i producció mitjana però amb baixa conservació. Ideal per a menjar amanit, molt gustós.
Varietat de tomàquet ple de mida gran, color rosa i forma heterogènia, amb fruits més acostellats tipus Montserrat i altres més arrodonits.
D’aparença molt similar al romà però puja amb tres ulls. Es sembrava al secà quan s’entrecavava la patata. Amb fulles el·líptiques i de color verd clar.
Tomàquet tipus Montserrat de mida mitjana, de color rosa i més ple que les altres varietats i per tant pesen molt més, tot i que no és ple del tot.
Mongeta per tendre, amb les tavelles d’un intens color morat, que es torna verd un cop bullides. Varietat primerenca, arriba abans que la perona.
Tomàquet ple de mida mitjana i de mata de creixement determinat, que no sol superar el 1,20 m. Altrement conegut com a tomàquet de les tres lligades.
Carbassa de color taronja clar i tipus cacauet, és molt dolça, ideal per a fer cremes o postres. Com el seu nom indica és de mida petita amb fruits de 16-18 cm de longitud.
Col de fulles, tradicionalment cultivada per alimentar al bestiar, tot i que també s'ha usat per al consum humà, sobretot les fulles tendres per a fer col amb patata i cansalada.
Col de fulles esparses verdes i primes que van creixent al llarg d’un troc gruixut que acaba amb un cabell petit. Tradicionalment s’utilitza per cuinar el baieton, nom que al Moianès es dóna a la col i patata xafades.
Carbassa de mida mitjana i color verd fosc per fora. La carn no és massa gustosa, però fa unes llavors sense closca, que s’usen per a menjar crues o torrades amb sal, ja que no cal pelar-les.
Ceba petita de bulb aplanat, més ample que alt, amb un característic color morat que li dona nom. Una mica coent, per a menjar seca, té una conservació baixa.
Fruit d’uns 2 cm de diàmetre, de color groc taronjós, semblant a un tomàquet, de gust dolç i àcid. Conegut també com a tomàquet d’hivern.
El fruit és allargat, verd fosc amb taques longitudinals de color crema. La carn és de color crema i de textura esponjosa. Llavors el·líptiques, estretes i blanques.