Sotscategories
Oferta de planter. Producte estacional.
Mongeta de mata alta, per a menjar en sec, amb la tavella plana i de color vermell. La grana és de textura farinosa, d’aquí el seu nom, ja que omplia molt. Ideal per a menjar cuinada amb verdures.
Ceba de mida gran, dolça, ideal per a fer per tendre, tot i que també es pot guardar per seca. Els bulbs són ovoides de color beige o vermellosos.
Ceba en forma de cor de mida mitjana, de carn i pell blanca i gust dolç, que té una bona conservació un cop collida. Varietat molt apreciada a ses Illes i al litoral Mediterrani.
Tipus cacauet, és molt dolça i tota massissa. Fruit oblong, el·líptic, de color taronja amb línies longitudinals de color crema. Pes mig: 3 kg. Pell molt fina.
Varietat d’enciam llarg, d’aparença molt similar al romà però puja amb tres ulls ben marcats. Es sembrava al secà quan s’entrecavava la patata. Amb fulles elíptiques i de color verd clar i de textura molt cruixent i gustosa.
Carbassa de color verd no comestible. S’usa per a fer esponges o fregalls amb les fibres interiors, un cop madura i seca. Li agrada tenir per on enfilar-se.
Col de fulles, tradicionalment cultivada per alimentar al bestiar, tot i que també s'ha usat per al consum humà, sobretot les fulles tendres per a fer col amb patata i cansalada.
Col de fulles esparses verdes i primes que van creixent al llarg d’un troc gruixut que acaba amb un cabell petit. Tradicionalment s’utilitza per cuinar el baieton, nom que al Moianès es dóna a la col i patata xafades.
Arrel de color blanc i gust dolç, que abans de l’arribada de la pastanaga era molt consumida a Catalunya. Li agraden els sòls arenosos i magres. Es cuina bullida, o en estofats.
Carbassa de mida mitjana i color verd fosc per fora. La carn no és massa gustosa, però fa unes llavors sense closca, que s’usen per a menjar crues o torrades amb sal, ja que no cal pelar-les.
Varietat de carbassa de les de torrar. Fruits grans i acostellats, de color marró ataronjat. La carn és molt taronja i gustosa, i la seva textura que no es desfà la fa ideal per a fer estofats o al forn. Molt bona conservació post-collita.
Varietat de mata restrera mab fruits petits, amb forma de pinyó, amb la pell de color verd i llisa. La polpa és de color crema i pell poc gruixuda. Dolç i amb textura suau. Es cull quan la panxa grogueja.
Fruit d’uns 2 cm de diàmetre, de color groc taronjós, semblant a un tomàquet, de gust dolç i àcid. Conegut també com a tomàquet d’hivern.
Tomaquet buit per dins i de pell llisa. de forma allargada, tipus pera, de mida petita i color rosa. Ideal per a posar a les amanides i menjar cru.
Varietat molt productiva de pebrot petit i cohent, que a mida que madura passa pels colors groc, morat i vermell, com els colors de la bandera republicana.
De forma rodona, acostellada, de mida gran, color verd clar i carn d’un taronja molt viu que li dona nom. Tradicionalment es cuina com a carbassa de torrar, adient per a fer al forn o a la brasa.
Durant la primera meitat del S.XX es cultivava per alimentar al bestiar, per la seva rusticitat, producció i contingut en proteïna. Pel consum humà es pot menjar el gra tendre. Planta que ajuda a millorar el sòl, ideal com adob en verd.
Molt apreciada perquè suca molt i té un bon rendiment fent 7-8 tomàquets per ramell. És bo collir-los quan un dels fruits del ramell té un primer pic vermell. Tomàquet de mida gran, de color vermell rosat, molt apagat.
Tomàquet petit de penjar, de forma molt característica, aplanada i acostellada. Molt productiu. Fa un bon sucar i es conserva fins ben entrat el mes de febrer.
Síndria especial per a fer-ne de confitura. Varietat de fruits rodons, ratllats, de carn blanca i llavors marró, és un cultiu molt sofert, que necessita poques cures. Té una conservació post-collita molt llarga.
Varietat de pebrot bitxo molt productiva. Els fruits són vermells i allargats, de pell molt fina, d’uns 5-8 cm de longitud.Tot i ser un pebrot bitxo, té una picantor suau, ideal per a donar un extra de sabor als saltejats de verdures.
Varietat molt productiva de tomàquets de penjar petits, de forma de bombeta acabats en mugró, de color vermell. Es conserva molt bé, fins ben entrada la primavera. Ideal per a sucar pa.
Varietat de bròquil de color verd clar, peces de gran calibre, molt gustoses. Espiguen amb les primeres calors de la primavera, cal fer-la aviat al juliol per a que entrat l’hivern ja hagi fet flor i es pugui collir durant tot l’hivern.
Tomàquet buit amb dos característics lòculs i una epidermis molt gruixuda que el fa ideal per a fer farcit i menjar cru o cuinat. De guts molt intens i dolç, molt ben valorat a les cates populars de tomàquets.
Varietat que fa uns tomàquets buits, petits i en forma de pera, de color rosa. De cultiu delicat, però ideals per a menjar crus amanits amb oli i sal. Fruit de pell imperceptible i gust dolç.
Planta molt productiva de pebrot llarg de color verd quan es cull, ideal per menjar cuit. Té la pell molt fina, quasi imperceptible. Quan madura els fruits giren a color taronja o vermell.
Pebrot petit, molt picant, amb una carcaterística forma de campaneta que li dona nom. La planta és molt resistent a plagues, molt productiva i es poden collir fruits fins a la primera gelada d’hivern.