Enciam petit, de fulles negres i vermell fosc. Aguanta molt bé els freds de l’hivern. La fulla es compacte i cruixent.
De fruit vermell, allargat i acabat en punta recta i molt aromàtic. Amb tendència a clivellar-se de l’esquena. Fa molt poques llavors i té la pell fina, el que el fa un tomàquet ideal per a fer salsa, assecar o menjar amanit.
Varietat productiva de tomàquet ple, rodó, llis, de color vermell-taronja. Molt dolç i sucós, molt apreciat a les comarques del Maresme i el Vallès.
Tomàquet de penjar rodó i de color rosat. De conservació mitja, molt valorat per la seva mida gran.
Mongeta de mata alta, per a menjar en sec, amb la tavella plana i de color vermell. La grana és de textura farinosa, d’aquí el seu nom.
Varietat d’estiu, de mida petita i textura mantegosa. Té un cabdell petit, de fulles ovalades i fines de color verd clar.
Col de fulles grans i fosques, que es mengen els seu brotons (brots que surten durant tot el cicle) i els espigalls (terminacions florals de finals de cicle).
Pebrot vermell dolç petit. De Forma rodona acostellada. Molt productiu. Amb una bona fertilització cal emparrar la mata.
Varietat d’estiu amb petit cabdell. Fulles ovalades, de 17 a 20 cm. de llargària, de consistència mitja i amb una marcada ondulació al marge, que té una doble dentallat.
Pebrot petit, molt picant, amb una carcaterística forma de campaneta que li dona nom. La planta és molt resistent a plagues i molt productiva.
Varietat de fesol de mata baixa, de gra petit amb la pell molt fina, de cocció fácil, de gust més fi que la de l’ull negre. Té pocs problemes sanitaris.
Varietat de tardor amb fulla profundament lobulada, de color verd clar. S’espiga fàcilment, per això cal evitar sembrar-lo de cara a l’estiu.
Varietat molt popular per la zona de Tarragona, ple, aplanat, de mida mitjana (130 g), de color vermell intens i molt valorat per el seu gust.
Arrel de color blanc i gust dolç, que abans de l’arribada de la pastanaga era molt consumida a Catalunya. Li agraden els sòls arenosos i magres.
Planta molt vigorosa de port rastrer. El fruit és petit, en forma de pinyó, de color verd clar i força llis. La polpa és de color crema, molt dolça i olorosa,i té una pell poc gruixuda.
Síndria rústica, de llavor grossa i pell gruixuda de color verd fosc. Ben adaptada a les condicions del Bages, fins i tot en secà
Tomàquet ple de mida gran, molt sucós i aromàtic. És una varietat deliciosa però per a l’autoconsum, delicada i poc productiva.
Té un calibre d’uns 250 g, inferior als altres tipus Montserrat. Rosat, buit de dins amb 4 lòculs, acostellat i un rendiment mig de 4,5 kg./planta.
Tabac de pota, d’uns 100-110 cm d’alçada i fulles de color verd clar. En el maneig de finques és utilitzat com a reservori de fauna últil.
Es cull quan té la pell endurida i s’utilitza per a fer utensilis, bótes i altres. El fruit és de mida petita d’uns 15-20 cm. d’alt.
Fruit aixafat, vermell intens, sense taques ni solcs, amb espatlles marcades. Pes mitjà de 141.7 g, i un diàmetre mitjà de 6.9 cm.
Molt semblant als fulla de roure, amb fulles molt estretes, lobulades, de punta arrodonida, de color verd fosc-vermellós. La fulla és gruixuda i gustosa.
Fulles color verd fosc, amb marge dentat irregular, ovalades, d’uns 18 cm de longitud, amb un cert gruix que li dóna una bona consistència.
Varietat molt productiva amb tavelles molt llargues i molt gra. La tavella és una mica més clara que la d'altres varietats. No es sembra abans de primers de novembre al Baix LLobregat.
També conegut com a pèsol caputxí, el tirabec és un pèsol d’emparrar, que es caracteritza per a ser consumit amb tavella, quan és tendre, ja sia en sopes, bullit o fregit.
Varietat de petit calibre, de menys d’1 cm de diàmetre. De pell molt fina i cocció ràpida. Se’ls atribueix un gust superior a altres varietats.