Varietat d’estiu amb petit cabdell. Fulles ovalades, de 17 a 20 cm. de llargària, de consistència mitja i amb una marcada ondulació al marge, que té una doble dentallat.
Varietat de mongeta de mata alta, de tavella plana i llavor d’un característic color groc-marró, seleccionada per al consum en sec. La planta floreix tota d’una tongada.
Pebrot petit, molt picant, amb una carcaterística forma de campaneta que li dona nom. La planta és molt resistent a plagues i molt productiva.
Varietat de tardor amb fulla profundament lobulada, de color verd clar. S’espiga fàcilment, per això cal evitar sembrar-lo de cara a l’estiu.
Varietat molt popular per la zona de Tarragona, ple, aplanat, de mida mitjana (130 g), de color vermell intens i molt valorat per el seu gust.
Planta molt vigorosa de port rastrer. El fruit és petit, en forma de pinyó, de color verd clar i força llis. La polpa és de color crema, molt dolça i olorosa,i té una pell poc gruixuda.
Molt semblant als fulla de roure, amb fulles molt estretes, lobulades, de punta arrodonida, de color verd fosc-vermellós. La fulla és gruixuda i gustosa.
Varietat per a secar i fer mòlt, és perfecte per condimentar plats típics de les illes però també per a fer la sobrassada.
Tomàquet ple de mida gran, molt sucós i aromàtic. És una varietat deliciosa però per a l’autoconsum, delicada i poc productiva.
Varietat de carbassó de córrer originari de Menorca, on allí també l’anomènen carbassa groga. Es cultivava per al seu consum en tendre i quan creixien molt els fruits es donava per al bestiar. Varietat molt productiva i que ocupa molt d’espai.
Es cull quan té la pell endurida i s’utilitza per a fer utensilis, bótes i altres. El fruit és de mida petita d’uns 15-20 cm. d’alt.
Fruit aixafat, vermell intens, sense taques ni solcs, amb espatlles marcades. Pes mitjà de 141.7 g, i un diàmetre mitjà de 6.9 cm.
Fulles color verd fosc, amb marge dentat irregular, ovalades, d’uns 18 cm de longitud, amb un cert gruix que li dóna una bona consistència.
També conegut com a pèsol caputxí, el tirabec és un pèsol d’emparrar, que es caracteritza per a ser consumit amb tavella, quan és tendre, ja sia en sopes, bullit o fregit.
Varietat de petit calibre, de menys d’1 cm de diàmetre. De pell molt fina i cocció ràpida. Se’ls atribueix un gust superior a altres varietats.
De gran calibre, de fulla ample i arrissada. Si li toca el fred perd amargor i fibrositat. Es sembra a finals de juliol en clima temperat, tot i que és força resitent a l’espigat.
Varietat de mata alta per a consum en sec. Mongeta de gra blanc i gros, de fàcil cocció. És típic sembrar-la el 29 de juny, d’aquí el seu nom.
Enciam de mida mitjana, amb les puntes de les fulles morades, de textura fina i delicada. Varietat d’hivern, resistent al fred. No cal lligar-lo. Molt gustós.
Mongeta de mata alta, de tavella gespiada verda i vermella. La grana, per a menjar seca, és de color beige, i té molt bona consevació post-collita.
Mongeta per a menjar en sec, de color blanc, petita i allargada, un xic arronyonada. Planta de mata alta molt productiva, de cicle llarg, ideal per a fer en clima temperat.
Varietat rústica de tavella llarga, (6-8 granes) ben adaptada a les condicions edafoclimàtiques de la zona d’origen.
Planta de port erecte, d’entre 20-25 cm d’alçada de fulla ampla, varietat procedent d’Itàlia ideal per a fer salses i cuinats.
Enciam d’hivern molt rústic que suporta temperatures de fins a -13 ºC. De fulles arrodonides, amb pigmentació vermellosa a les puntes, fa un cabdell mig obert i té molt poc tronxo.
El tomàquet verd o tomàquet de marge és un tomàquet ple, rodó que manté el color verd fins i tot un cop madurat. De gust molt dolç ideal per a salses diferents.
Enciam llarg d’hivern. Fa un cabdell obert que si es vol blanquejar s’ha de lligar. És gustós i té especial interès ja que diuen que és molt resistent al pugó.
Tomàquet ple, de mida mitja-petita, bona producció i amb poques incidències sanitàries. El seu nom bé dels seus 4 locis, que un cop obert el tomàquet per la meitat fan forma de creu.
És de cicle llarg. Molt frondosa i productiva. És poc pelluda i poc farinosa. Color de la beina verd amb un gra petit i de color morat molt fosc.