De mata arbustiva, és un carbassó molt productiu, de color clar, que antigament es donava per menjar als porcs quan es feia gran.
Tomàquet buit, gros, d’una característica forma quadrada. De color rosat clar, no és gaire gustós, però té una textura molt cruixent, ideal per afegir a les amanides.
Planta ornamental anual, amb flors roses i vermelles, que atrauen la fauna útil pol·linitzadora. S’aconsella fer aprop de les cucurbitàcies.
Planta anual de mida mitjana (1.6 m), amb flors no molt grans però que fan unes pipes amb la closca molt negre. Per a menjar crues o torrades
Mata alta, molt frondosa, varietat amb pocs problemes sanitaris, fa unes llavors blanques molt grans (>2 cm.) ideal per a menjar estofades.
De de mata alta i textura farinosa, la llavor és d'un bonic color vermell. Es pot menjar en sec o collida la tavella ja granada i menjar la llavor verda desgranada.
Mongeta de mata alta per al consum en sec. El gra és de dos colors, d'aquí el seu nom. Varietat amb una bona producció.
Cigró de pell llisa i fosca, tirant a verdós. La seva mida petita, el fa ràpid de coure. El cultiu és força productiu i ideal per a les rotacions de l’hort.
Ravanet de carn blanca, forma petita i ovalada. De gust dolç. Té un creixement ràpid i un cop sembrat a “xorrillo” cal aclarir-lo.
Col de cabdell empaperinat, molt popular al Regadiu de Manresa durant la primera meitat del S.XX. Col que aguanta freds hiverns del Bages.
Flor ornamental en forma de campana i de diversos colors que atrauen a la fauna útil. Fa uns bulbs molt resilets que rebroten cada any.
Tomàquet petit, rodó i vermell, plè i molt gustós que no cal ligar ja que fa una mata baixa d’uns 40 cm. d’alçada. Té el cicle molt curt.
Col de fulla, típica de la zona del Moianès per a fer el plat típic del “baieton” o trinxat del Moianès. Durant l’hivern es van collint les fulles per al seu consum. Té unes fulles molt dentades que la diferencien d’altres cols del trinxat.
Alberginia gran i lila fosc, acostellada amb un alt contingut en alcaloids, que li donen un gust amarg molt característic.
Planta aromàtica usada a l’hort com a atreient i repel·lent de diversa fauna. Varietat de fulla petita ideal per a assecar i condimentar a la cuina.
Planta de ràpid creixement, amb fulles, tiges i flors morades, vermelles i daurades. Es consumeix la llavor en sec.
Pebrot dolç, petit, arrodonit en forma de cor. Ideal per menjar cru o escalivat. La planta no cal encanyar-la, varietat molt productiva.
Tomàquet ple, de mida mitja (120 gr.), molt dolç, que té la característica esquena verda fins i tot un cop madur.
Ceba en forma de cor, de mida mitjana. Cultivada per al seu consum en sec és molt apreciada pel seu gust. De conservació mitjana.
Albergínia llarga de color rosat-violeta, amb una producció mitjana, de carn blanca i dolça.
Anual de 30-40 cm d’alt, flors blanques. Se’n consumeixen les fulles crues en amanida o cuites en truites. Molt resistents al fred.
Tomàquet ple, de fruits molt rodons i lleugerament aplanats, d’un vermell ataronjat. Són de grandària mitjana amb un acostellat molt feble. Planta molt productiva.
Tomàquet buit, tipus Montserrat, de mida gran. Fruit de color rosa, molt acostellat ideal per amanir i menjar cru.
Varietat de tomàquet llarg molt productiva. Amb el fruit de color vermell té la pell molt fina i molt poca llavor, trets que el fan ideal per a fer en conserva o assecar.
Varietat de bitxo tendral, que no pica gens. Planta de port petit, que fa pebrots petits (11 cm) de color vermell. És una varietat ideal per a fer conservada en vinagre.
Bleda verd fosc, de fulla gran i dura. Varietat molt rústica que es pot tallar i deixar rebrotar durant la primavera.
Tomàquet de mida petita, buit i acostellat, de color vermell. Té una bona producció.